REFLEXIONS A L’ENTORN D’UN COL·LECTIU
Una vegada passada la temporada d’estiu i amb tot un llarg hivern per endavant potser es el moment de que pensem i reflexionem, deixant passar per la nostre ment, com si d’una pel·lícula de cine es tractés, tot el que ha donat de si la temporada d’estiu, les actuacions, els comentaris dels afeccionats a les havaneres, el tracte rebut per part dels organitzadors, les anècdotes que provoquen les cantades, les xerrades amb companys d’altres grups que feia temps que no et veies, les bones i males estones que has passat, els nous amics que has fet, i també cal dir-ho, algun “no tant amic” que t’has guanyat potser per explicar les coses massa clares i com creus que haurien de ser, també sobre un munt de coses que et caldria millorar i esmenar per la teva part ja que.. companys, no podem adormir-nos sobre els llorers i pensar que tot el que hem donat dalt o baix de l’escenari ha estat bo, de ben segur que et podies haver estalviat aquella crítica (amb raó o sense) d’aquells companys amb els que et toca compartir l’escenari i que després amb tot el cinisme del món quant han acabat els hi dones un toc a l’espatlla i els hi dius molt bé nois! Ja que senzillament i fent això moltes vegades no els hi fas cap bé ni a ells ni al món de l’havanera, potser caldria intentar donar bons consells i no “despotricar-nos” els uns als altres al darrera, com això hi ha un munt de coses a reflexionar i intentar arreglar com son: la dignitat personal i professional, l’ intrusisme en la feina, i la que podríem anomenar competència deslleial que practiquen alguns grups que va des de treballar a preus molt baixos (quasi ridículs), fins a pagar comissions de sota mà i amb diners “negres” a alguns representants que es presten a aquestes practiques perquè els facin treballar més i això la veritat i es que vist des de fora dona una imatge francament “patètica” a la nostre feina i al món de l’havanera , la “insolidaritat” regna entre nosaltres i la coneguda frase del “que vagi bé jo” típica per desgràcia en el món de l’havanera, afavoreix que moltes vegades i en les festes majors els grups d’havaneres siguem la moneda de canvi dels representants amb les comissions o Ajuntaments, quantes vegades s’haurà dit allò de... si accepteu el meu pressupost os regalo les havaneres o els pallassos.... llavors és el moment que aquets Senyors et truquen i et diuen: donem l’últim preu per una cantada a..... perquè os haig de pagar jo!, crec que arribat aquest moment es el de dir: ja ho saps, el nostre preu es el que acostumem a cobrar sempre a tots els llocs!
Crec que per el bé de tots hem d’intentar erradicar aquestes males pràctiques i costums ja que això no ens portarà mai a dignificar l’havanera com a gènere ni als “havaneros” com a professionals de la música, la millor competència que ens podem fer es la donar tot el que tenim i sabem fer dalt d’un escenari , no ni ha cap altre companys!
Albert Prat (Els Pescadors de l'Escala)
Febrer del 2009
Tornar a la pàgina principal