|
Ramon Codina i Calveras va néixer a Balsareny el dia 2 de Juliol de 1950 i ens va deixar el 26 de Gener de 2008 a l’edat de 57 anys, dia que en el seu poble natal era la Festa dels Traginers on no faltava mai, ja que la seva vinculació a Balsareny va ser continuada i cada any al vespre a la Ruta dels Traginers era obligatòria la parada del cremat de rom a Cal Serarols, fins la d’enguany, que ja tenia ben preparada i prevista.
Des de ben jove, va participar activament en l’escoltisme, al centre excursionista ja que el seu amor a la natura era primordial. I era també soci des dels primers dies de l’entitat de Handbol.
De jove feia teatre amb els seus amics de Balsareny perquè era un amant de tot el mon del teatre, essent així membre fundador del grup la Lluerna, on va intervenir en tots els muntatges, amb actuacions a obres com l’Aprenent de suïcidi, Volpone, L’Encens i la carn, la terra es belluga, La Fam, Alló que tal vegada s’esdevingué fins a la dissolució a mitjans anys 80.
Estimava la seva família pares, germans, dona, filles... per ells ho feia tot, feia el possible perquè a ningú li faltes res, treia hores de qualsevol lloc perquè tothom fos feliç. Actualment vivia a Sallent amb la dona, Rosa, i les dues filles, la Judit i la Gemma, i va fer que també elles estimessin el mon de la havanera.
Era membre de la secció local d’Esquerra Republicana i vinculat amb tot allò que era promoure la cultura popular i tradicional. Estimava la seva pàtria, es sentia català i no suportava que ningú digues mal de la seva Catalunya.
Professionalment treballava a l’Empresa Rom pujol com a cap del departament de promoció, dins la seva tasca de promoure el cremat, va conèixer el mon de l’havanera, els seus components i el va fascinar, per ell tots eren els seus amics, va conviure amb ells moltes hores,i es sentia feliç. Així, la seva tasca també es va convertir en promoure les havaneres, va col·laborar, no com a cantaire (perquè tal com ell deia “si cantava perdria les amistats”) però si amb la seva divulgació, donar a conèixer aquest mon intentant que a qualsevol festa no faltes les havaneres i el cremat, li agradava complaure a tots els cantaires i que hi hagués bona harmonia amb tots els grups. Abocant-se d’aquesta manera en fer la feina ben feta. També va fer divulgació per la Fundació Ernest Morató, perquè trobava interessant que no es perdés tot el material que en aquets moments existeix. La seva gran il·lusió era haver aconseguit una trobada on es podien trobar tots els grup, poder coneixes i - tal com deia - volia una festa per ells, per els cantaires.
I ara esperava la seva jubilació amb un gran deliri, tenia ganes de conviure amb la família moltes hores, de disfrutar, de viure, volia tenir hores per les seves coses, per les seves aficions. I per tot això ha lluitat fins l’últim moment amb totes les seves forces per viure, de tal manera que fins i tot feia creure a la gent que ell no estava tan malat, no volia marxar, encara li quedaven moltes coses per fer. Però no ha sigut possible, ha tingut la seva família unida al seu costat, no l’han deixat mai i segur que se’n portarà d’aquest mon molt bons records, de la mateixa manera que ell ha deixat una bona petjada.
|