Josep
Bastons
Vaig
coneixer un vell pastor
que
ses ovelles menava.
Cada jorn de sol a sol
amb sa flauta acompanyant,
eixa tonada cantava: (bis)
«Com sera el mar?
serà blau i gran com diuen?
serà veritat que de nit és com la
plata?
Tothom qui el veu
es queda pIe d'enyorança.
Digue'm tu sol, que vens d'una altra
contrada:
Has vist el mar?
Tota la vida he viscut
aquí al pla de muntanya,
i que diners no he tingut
per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha el Mediterrà,
que té l'encís de donzella,
sé que hi ha barcos de vela,
i sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i vénen
al compas de l'havanera.
»Pero jo mai no he vist el mar.»