Antonia
Vilàs
A
un poble de pescadors
entre
el mar i la muntanya
una
mare al seu fill
l'inculca
que fóra frare.
A
dalt d'un vell monestir
Un
jove amb habit de frare
tot
contemplant el blau mar
(bis)
així
a sa mare li parla:
Mare,
vull ser pescador
no
m'ho privis, dolç;a mare.
ja
sé amb quanta buidor
et
deixa la mort del pare.
Mare,
vull ser pescador ,
vull
ser pescador i no frare
que
sóc fill de pescador
i
malgrat el teu dolor
jo
tinc les venes salades.
Mare,
vull fer-me a la mar (bis)
i
que em bressin les onades.
A
un poble de pescadors
davant
la verge del Carme
prega
una mare amb fervor
veient
la mar abrivada.
Prega
que torni el seu fill
que
marxa amb la mar en calma
i
mentre resa plorant
en
aquell precís instant
torna
el fill i així li parla..
Mare,
vull ser pescador