Cap
a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar ,
s'obre una plana riallera, és l'Emporda!
Djgueu,
companys, per on hi aneu,
digueu, companys, per on s'hi va.
Tot és
camí, tot és drecera,
si ens dem la ma!
Salut,
noble Emporda!
Salut, palau del vent!
portem al cor content, una cançó!
Pels aires s'alçarà, pels cors penetrara,
penyora
s'anira fent de germanor una cançó!
A
dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
EII canta al dematí, que el sol li és bo;
ella canta les nits de lluna plena.
Ella
canta: -Pastor, em fas neguit.
Canta el pastor: -Em fas neguit, sirena.
-Si
sabessis el mar com és bonic!
-Si veiessis la Ilum de la carena!
-Si
baixessis series mon marit!
-Si
pugessis ma joia fóra plena!
La
sirena es féu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla
i de l'amor plantaren la cabanya: fou l'Emporda