Oh gavina voladora, que volteges
sobre el mar,
i
al pas del vent mar enfora, vas volant fins a arribar
a
la platja assolellada, platja de dolços records,
on dia i nit hi fa estada la
nina deIs meus amors.
Quan la vegís sola
prop la quieta onada,
dón-Ii la besada
que li envio més fervent.
Digues-Ii que sento
dolça melangia,
i que en ella penso en tot
moment.
Oh, si igual que tu, gavina, el
mar pogués jo travessar ,
fins a arribar a la platja on
tan dolç és recordar,
i veure la imatge bruna, en el
seu bell despertar ,
de
la nina que entre somnis és tan grat d'acariciar.
Quan la vegis...