LA CANÇÓ DEL MESTRAL   
                                              Lletra: Antònia Vilàs
                                              Música: Francesc Salse

                        AQUESTA NIT HAN SORTIT

                        UNS PESCADORS AMB LA BARCA,

                        ÉS UNA NIT QUE CONVIDA,

                        QUE CONVIDA A ANAR A PESCAR

                        I A CALAR BEN FONS LA XARXA.

                        LA LLUNA NO POT DORMIR

                        I ALS PESCADORS ACOMPANYA,

                        MENTRE S'ENDINSEN AL MAR

                        CONFIATS DINS DE LA CALMA.

                        DE SOBTE, ENMIG DEL SILENCI,

                        SE SENT UNA REMOR ESTRANYA,

                        ÉS LA CANÇÓ DEL MESTRAL

                        NEGUITEJANT LA MAR PLANA.

                        QUE SORPRÈN ALS PESCADORS

                        AMB   UNA FORTA  ABRAÇADA,

                        MENTRE LA  LLUNA S'ESFUMA

                        PEL QUE HA VIST ... ESGARRIFADA !

                       ELS NÚVOLS AQUEST MATÍ

                        PLOREN LLÀGRIMES AMARGUES,

                        LES LLÀGRIMES VAN AL MAR,

                        REGALIMANT AMB TRISTOR

                        SOBRE UNES FUSTES QUE DANSEN.

                        AL COMPÀS D'UN BALL FUNEST,

                        IMPETUÓS ENMIG L'ORATGE,

                        MENTRE PLORA UN POBLE EN PES

                        PER UNES VIDES SEGADES...

                       AL TEMPS QUE ES CALMA EL MESTRAL...