Jo tenia una
caseta vora el mar
jo tenia un
jardi florit i un cel de pau
jo
tenia una barca i unes xarxes a la platja
i
una dolça matinada al despertar.
Quan
vingueren gent de fora, gent del nord
gent
extranya que jugaven a l’amor
jo
vaig perdre l’alegria i la pau de cada dia
i
la cala que era el meu món.
Ara
hi penso dia i nit amb aquell jardí
florit
i
amb la mare que esperava el meu record.
I
en la cala solitaria quan el so de la guitarra
li
portava una cançó
Quan
vingueren gent de fora, gent del nord
gent
extranya que jugaven a l’amor
jo
vaig perdre l’alegria i la pau de cada dia
i
la cala que era el meu món.
Ara
hi penso dia i nit amb aquell jardí
florit
i
amb la mare que esperava el meu record.
I
en la cala solitaria quan el so de la guitarra
li
portava una cançó
Fins
l’aroma dels meus pins i les flors del meu jardí
tot
ho tinc jugat i tot ho tinc perdut.
Ja
no em queda ni la vela de la barca marinera
ni
la cala........ que era el meu món.
El
meu món el meu món.