envers
la mar que fa estona
somrient
l'està esperant
i
el rep amb el bes de l'ona.
El
pescador, sospirant
rep
la besada de l'ona
i com ho fa tot amant
als seus braços s'abandona.
La
mar bressola la barca
Mentre
que el vell pescador
d'ella
la vista no aparta
doncs
ella és el seu amor .
La
mar bressola la barca
i ell li somriu amb amor .
Per
contemplar una gavina
del
mar els ulls ha apartat.
La
mar que és mansa i divina
de
sobte s'ha esvalotat.
Furiosa
es frisa al moment
creu
que l'amant no l'estima,
mes
la gavina somrient
li
diu «a tu és a qui estima».