L’EMIGRANT

 Dolça Catalunya, Pàtria del meu cor

Quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor

1.-  Hermosa vall, bresol de ma infantesa

Blanc Pirineu , margens i rius

 ermita al cel sospesa, per sempre m

Arpes del bosc, pinsans i caderneres

Cantau cantau

Jo dic plorant a boscos i riberes

Adeu siau

Dolça Catalunya, Pàtria del meu cor

Quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor

2.-  Adeu germans, adeu siau mon pare

No us veure més, i al fosar

On xau ma dolça mare, allí tingués  

Oh mariners, al vent que me’n desterra

Que em fa sofrir

Estic malalt, més ai!  Torneu-me a terra

Que hi vull morir.

 Dolça Catalunya, Pàtria del meu cor

Quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor