EL CANONGE DE LA SEU.    

                   LLetra: M. A. Campmany.            
                   Música: La Trinca.

El canonge de la Seu               Veieu !
té una neboda.
Ja l'ha filada en Tomeu          Veieu !
i tant li agrada
que dormiria a prop seu,
doncs porta pressa...               Veieu !         
...en Tomeu.

En Tomeu, en Tomeu .....
(s’ha filat a la neboda del canonge de la Seu)    (bis)

Un amic li diu: “Tomeu,
feu una cosa.
De dona us disfressareu
grassa i prenyada
i aixopluc demanareu a cal Canonge...      Veieu !      
...de la Seu”.

Bam, bam, bam .....

El Canonge de la Seu li obre la porta:
“Bona dona què voleu a aquestes hores?”
“Vull bon ajut pare meu,
que el temps és de gos...            Veieu !        
... sí voleu”.

Bombi, bombi .....

“Prenyadeta bé ho sembleu, la bona dona.
Amb la noia dormireu que si hi ha noves
ben prou que us arreglareu,
d’això les dones...                      Veieu !        
...ja en sabeu”.

Nyec, tractrac, tractrac  .....

Ja es fica al llit en Tomeu amb la neboda.
La neboda quan li veu, crida que crida:
Que és un home, oncle meuque
això no enganya...              Veieu !       
 ...ni te preu

El canonge de la Seu es mig desperta.
Que ha parit la dona es creu i ja s'hi tomba:

“Neboda ja us ho fareu
que si és un home...                  Veieu !       
 ...serà un hereu”.

Wan, wan .....

La neboda i en Tomeu aviat s'entenen
i l’embaràs, amic meu, se li encomana
a la neboda sabeu,  d'aquell Canonge...         Veieu !         
 ...de la Seu.

Al·leluia, al·leluia, .......