Sóc
nascut a Catalunya
I me’n sento molt ufà,
Sóc
d'una catalana
I
el meu
pare és África.
Quan
jo sento la tenora,
encara
que em vegis negre,
d'alegria
el meu cor plora
perquè
sento dins la terra.
Dóna'm
la mà,
mlalgrat
que la vegis negra,
que
el seu color
no
s'encomana, ni deixa.
Si
em dónes la mà
D’una
manera galana
Podré
ballar
La
dansa que ens agermana.
Siguem gentils sense dubtar
Amb qui amb nosaltres vol ballar.
I junts, plegats, tots puntejant
La
dansa noble d'aquest poble català.
Aixequem
les mans enlaire
sense
mirar el seu color
i
gaudim tan soIs la flaire
de
la dansa de l'amor.
La
sardana té la força
la
sardana és sentiment
i
aquesta dansa tan nostra
captiva
aquell qui la sent.