DES DEL LLAGUT ES VEU EL POBLE FRANC
                                                    Lletra:  Josep Ma. de Sagarra
                                                    Música: Francesc Salse

            DES DEL LLAGUT ES VEU EL POBLE FRANC,

            ARA QUE EL SOL HI BAT DE CARA;

            ES VEU EL POBLE TOT PINTAT DE BLANC,

            ARA QUE EL SOL NO EL DESEMPARA.

            I  DARRERA EL PUJOL FET DE GRAONS,

            VESTIT DE VINYA RETALLADA I NETA;

            EL POBLE RAN DE BLAU, LA VINYA AL FONS

            I  AL CEL UN XISCLE D'ORENETA.

            DES DEL LLAGUT ES VEU TOT PETITET;

            ELS MARINERS SÓN COM UN CAP D'AGULLA,

            LA CAMPANA SOSPIRA MOLT BAIXET

            I  CADA CEP SEMBLA UNA FULLA.

            POBLE ESTIRAT A VORA DE LA MAR,

            O DELICADA RATLLA FINA,

            QUE TE LA MENGES AMB UN SOL ESGUARD

            I  ET CAP SENCERA DINTRE DE LA NINA !

            BLANC FISTONET DAMUNT DEL BLAU MARÍ,

            ESMORTUINT LA GRESCA  I  LA BARALLA,

            ET SENTO MÉS DEL COR,  VIST DES D'ACÍ,

            DES DEL LLAGUT QUE BALLA.

            ET VEIG A TU,  I  PENSO EN TU  NOMÉS,

            EL BLAU I EL BLANC M'HAN ESBORRAT LES PENES,

            DES DEL LLAGUT ENCAR T'ESTIMO MÉS,

            I  EM LLIGUES MÉS LES VENES.