La la la la la la la la la
D’una donzella el jou
sofreix el cavaller
tan trist i enamorat
que perd el ser
D’ella el castell, al lluny
es guarda el fosc contorn
i una nit rera l’altra
hi roda a l’entorn
I no té coratge, el pobre
per avançar
a
vindrà un temps que enyoraràs
sols per tu ha estat
Cavaller enamorat.