Tragau - Viladomat
Catalunya
esta trista, vestida va de dol;
Sabeu
que n'és la causa, la mort d'un rossinyol,
aquell
que amb ses cantades, encisa tots els cors,
per
ses belles paraules de ferms i ardents amors.
Teixim-ne
un himne triomfal, al gran poeta immortal.
Germans
de Catalunya, portem pomells de flors
Al
bon amic del poble que d'art en féu tresor.
La
seva noble història tothom recordarà,
cantem
cançons de glòria al nostre Guimerà.
A
l'amor i a la pàtria sa vida consagrà,
heroi
sublim un altre Déu sap si es trobarà.
Manelic
també plora el mestre tan volgut
I
ploren les ovelles perquè el pastor han perdut.
Amb
alta veu tots cantem i grans desigs en farem.