L'AVI EMIGRANT

                                                             Lletra: Josep Maria Cao
                                                             Música: Francesc Salse

                                                Molt jove jo era llavors
                                                ple d'ànsies de veure món,
                                                un dia vàrem partir
                                                tu i jo lluny d'aquest país.

                                Viure noves aventures,
                                conèixer terres, tan sols volíem,
                                rumb no teníem,
                                era igual on arribéssim.

                                                Tu em portaves i jo et guiava,
                                                feliços érem quan navegàvem,
                                                descobrint nous indrets cada dia,
                                                gents i llengües que no coneixia
                                                i no pensava en la tornada.

                                De nit seguint les estrelles
                                de dia la llum del sol,
                                vam solcar mars sense treva
                                i atracàrem a molts ports.

                                I així els anys transcorrien
                                anant d'aquí cap allà,
                               mentre que per llei de vida
                                tu et rovellaves,  jo em feia gran...

                                                I ara, vell i cansat
                                                i ple de malenconia,
                                                les ànsies ja m'han passat
                                                sóc sols un avi emigrant.

                                Una última travessia
                                encara ens queda, bon amic meu,
                                li prego a Déu
                                que la mar estigui en calma.

                                                Ple d'enyorança,  vull tornar a casa,
                                                la meva llengua de nou parlar-la,
                                                onejant orgullós la senyera
                                                posa rumb cap a la nostra terra,
                                                res no t'aturi, hem d'arribar-hi.

                                Que no et parin vents ni pluges,
                                dona't pressa , vell amic,
                                vull retornar a Catalunya,
                                vull retornar al meu país.
                                De nou escoltar havaneres
                                i una sardana ballar,
                                vull tornar a la meva terra
                                que mai no hauria d'haver deixat.

                                                Catalunya, pàtria meva
                                                i dels meus avantpassats,
                                                qui t'abandoni per sempre
                                                ben segur t'enyorarà.
                                                Catalunya,  pàtria meva
                                                i de tots els catalans,
                                                gent i terra com aquesta
                                                enlloc del món no he trobat.