ADÉU CALELLA      39
                            Joan Lara i Nieto

Me'n vaig a cercar la fortuna a ultramar.
Amor, per penyora et dono el meu cor.
En tu sempre més pensaré,
i el dia que torni jo t'estimaré.

Ja návega mar endins
aquell vaixell d ' emigrants,
ja la terra catalana es va allunyant
i al seu record un noi comença a cantar:

Adéu Calella
adéu Llafranc
sou les més belles
de vora la mar;
sento una angoixa
voldria plorar,
adéu ma promesa
flor de l'Emporda.

A L'Havana, anys d'estalvis,
s'acosta el dia de tornar,
mes la carta que la mare li ha enviat
li diu que ja és casada la Montserrat.

Quina tristesa, estic malalt,
sento morir-me lluny del meu casal.
Que m'envolcallin, en dur-me al fossar,
amb una senyera, jo sóc català.