INTRODUCCIÓ:

1r.- Es va analitzar la situació a priori en la qual, es troben els grups d'havaneres, com sub-sector específic de la música respecte als músics en general. Cal destacar les deficiències legals  entre d’altres, mancant  un Estatut del Músic, una legislació adient i,  en definitiva, unes obligacions laborals i/o fiscals, però també uns drets com altres treballadors o sectors de la vida laboral.

2n.- Ens han informat que en aquest mes de Novembre es presenta, amb el suport del CONCA (Consell Nacional de Cultura de les Arts) un Codi de Bones Pràctiques, alternativa al necessari Estatut del Músic.

3r.- Cal remarcar que la situació donada per una inspecció laboral als Ajuntaments, ha obligat a certs grups a donar les documentacions oficials i cotitzacions corresponents a les passades contractacions, sent necessari tenir en compte, que ja no es demorarà més l’aplicació de la llei actual sobre el següent punt: cap persona que sigui dalt d’un escenari no pot estar sense haver-lo donat d’alta i baixa per  Seguretat Social i l’INEM, cotitzant pel/s dia/es que estigui contractat per l’organització. No val cap individualitat, doncs tots els components siguin dos, tres o cinc han d’estar “legalitzats”. Això comporta primer un canvi d’actitud o de mentalitat. Normes que afecten a les nostres cantades i també butxaques que cal matisar. Ho faré el més breu que pugui, que ja és difícil, donat el difícil que és entendre tot això, i també explicar-ho. A veure si es compleix  correctament, per benefici d’un sector tan cremat com el nostre.

4rt.- De l’anterior situació referida, ja hi havia certes normes aplicables des fa temps, als artistes així qualificats, per una senzilla raó: la majoria dediquen com activitat professional, exclusivament a l’espectacle, al ball o altre art catalogats com la seva professió. La nostra activitat, com castellers o  corals, mai  s’hauria de considerar  professionals, doncs per exemple les corals, normalment no cobren i els seus cantaires a sobre paguen. Si cobren és pel fons de despeses d’una activitat més aviat altruista, de foment de la cultura o “per amor a l’art”. La nostra hauria de ser regulada de forma extraordinària, donat les característiques de grups que aporten més benefici cultural que no pas econòmic. Començant per nosaltres ja s’ha dit incansablement que no existeix un grup d’havaneres, que jo sàpiga, que es dediqui al 100 %  i pugui viure  d’això. No vull allargar-me més però si reflexionem, durant els anys de recuperació de la democràcia a casa nostra, les havaneres van ajudar ostensiblement a la seva conquesta, com aportació social, política i cultural d’un país. Lamentablement la memòria es perd. Malgrat tot, una qüestió és el cor i un altra la realitat pura i dura a la que hem d’atenir-nos en, la qual cosa per molt injusta que sigui, s’ha de complir si no volem tenir problemes grossos. Ara per ara, "havaneros" i músics som fitxats igualment per passar per caixa. De moment hi ha representants que no se la volen jugar i no donaran cantades a grups que no estiguin legalitzats.

Després d’aquest preàmbul certament amb molta càrrega afectiva subjectiva, no vull fer més comentaris deixant clar la nostra posició i entrar a matar en matèria laboral, fiscal i jurídica, de forma objectiva i pragmàtica.

Això comporta diverses puntualitzacions que breument especifico i després ampliaré punt per punt:    

a)    Obligatorietat d’alta Seguretat Social al Règim Especial d’Artistes i/o Autònoms.

Conseqüentment afectació fiscal, doncs si es cotitza, no es pot eludir portar la fiscalitat en ordre. Això vol dir una de dues: o estar donat d’alta com un treballador d’una entitat jurídica o d’un empresari o bé, ser un mateix empresari autònom o independent.

b)    Afecció econòmica, dóna’t que totes les despeses que comporta l’aplicació de la normativa de cotització, fiscalitat IRPF, IVA, etc. no podem estar amb els mateixos preus d’abans, doncs segur hom hauria de pagar en lloc de cobrar.

c)     Escollir entre dues vies generals: 1- Via Sindicat de Músics (Girona, Tarragona) o 2) Via individual que cada grup escolleixi.

d)    Comporta aquesta, diguem-ne “normalització”, un control laboral i fiscal exhaustiu. Per exemple, laboralment que es donin de baixa i d’alta correctament, que es facin les factures correctes, amb les deduccions d’IRPF, d’IVA, presentació de les declaracions trimestrals d’IRPF, IVA i respectivament declaracions anuals, Certificats de Renda de cobrament per les Declaracions d’Hisenda i de renda de cada exercici, etc.

e)     Finalment cal deixar clar que hi ha també l’afectació per totes les parts implicades. O sia, si ens obliguen a ser legals, tothom ha de fer-ho en tots els aspectes. Pujar de preu no només significa compensar totes aquestes despeses que ens venen a sobre, sinó perquè els grups d’havaneres aprofitin aquesta oportunitat i pugin el nivell d’exigències i autoexigencies. Amb l’objectiu clar d’axecar el nivell tècnic (com l’escenari, mesures de seguretat, camerinos en condicions per canviar-se, instal·lacions preparades per a “treballar”) si diuen que això és un treball així sigui, però per a tot; a nivell artístic-legal (per exemple tenir llocs idonis per actuar sense “caballitos”, contractes correctament complerts, sense anar més lluny compliment del pagament al finalitzar l’actuació) i d’altres irregularitats que tots coneixeu, i que tant han minvat la nostra qualitat i la nostra dignitat. Sovint per culpa nostra. L’especulació i la cobdícia també arribà als havaneros. El nivell artístic-musical en certs grups, per sort no tots, deixa molt que desitjar. Un sol exemple: és inacceptable, trobar un grup que els seus components desafinen com a “bellacos” …

ACLARIMENTS A QÜESTIONS LABORALS I FISCALS APLICABLES. 

Via Sindicats de Músics:  (Girona – Tarragona)  com altra fórmula tenen les mateixes societats que fan de paraigües legalment constituïdes pels qui es vulguin apuntar, és a dir:

-         Societat Cooperativa Catalana Limitada SCCL   o  treball associat, els de Girona tenen MUSICS DE GIRONA  SCCL, una societat Limitada o DOBLE XAMFRÀ S.L. o S.L. U. (Societat Limitada de diversos socis S.L. o la S.L.U. Unipersonal d’un soci solament o empresari administrador autònom). El 100 % d’aquesta  S.L. la tenen la Cooperativa.  També tenen  l,Associació Cultural Dos per Quatre Assoc. Cultural.

Ells també van jugant en funció dels mesos que sigui més rentable donar d’alta autònoms i de  règim artistes d’un o més dies.

Igualment que es faci independent del Sindicat, quan es cotitza per el Regim Especial Artistes el procés és el mateix que via empresari independent. Si és aquest dit règim, es fa un contracte per dies o bé hores, passat obligatòriament per l'INEM i cotitzar pagant mensualment les hores que s’hagin contractat.  Si són 10 cantades x 2 hores = 20 hores  o 5 cantades = 10 hores, això sobre la marxa.

L’altra via d’autònoms, cal dir que davant de la consulta si un autònom es dedica a altra activitat pot servir el mateix pagament mensual, cal ratificar que efectivament amb un autònom liquidat al mes, com els hi passa a molts musics d’orquestres que tenen botigues o altres negocis, només paguen un autònom. Altra qüestió és que un cop decideixi si agafa la via autònoma, s’ha de donar d’alta a Hisenda per poder liquidar els seus impostos correctament. Fer-ho per exemple l’u de Juny al 30 Set. donant-se d’alta i baixa de règim autònom i d’hisenda (Només per aquells que no tinguin cap activitat d’autònom diferent a la nostra) Qui vulgui consultar els costos exactes a Sindicat us informaran però per fer-se una idea:

-        Cobren primer de la fra. un 1,80 % per despeses, més uns 10 euros per cada alta i baixa.

-        Costos normals:  15 %  Representant,  16 %  IVA   Retenció IRPF segons sigui treballador  4, 6, 10 % que després torna Hisenda

-        amb la declaració de l’exercici.

-        Els autònoms trimestralment han de pagar un 20 % de retenció i un 18 % sobre factures.

FORMULES D’ENTITATS JURÍDIQUES O FÍSIQUES PER PROCEDIMENT LABORAL I FISCAL:

Fins ara una de les formules més utilitzades que quadrava amb la naturalesa o caràcter lúdic, cultural o foment artístic que tenien les nostres activitats, era l’Associació Cultural sense ànim de lucre, que anteriorment lligava amb el nostre sentit diguem-ne per entendren’s no pas professional.

El Sindicat de Músics com he dit, te una Associació per la que hi passen determinades gestions o treballs artístics inclòs les havaneres. Però sincerament aquest tipus de societat no el veig factible si s’ha d’aplicar tota afecció exposada de considerar el nostre un treball i derivar a una societat més aviat mercantilista como pot ser una SL o S.A. o SCCL o també una SCP. L’exemple més clar de veure el que dic, és com l’Administració ha permès l’exempció d’IVA a les associacions culturals quan aquest tema és tan divergent, relatiu o fàcil de conflicte amb tota la raó de ser.

Entrant en matèria i tornant als aspectes laboral, jurídics i també no dit fins ara de responsabilitats definides cal dir que es pot crear:

1-    Una Societat Civil Privada o Particular o SCP. malgrat que alguns han deixat aquest sistema, conec d’artistes que segueixen donant-se d’alta i baixa als seus músics i d’autònoms els titulars (mínim 2 socis).

2-    Societat Anònima  no es dóna el cas, excepte algun empresari que tingui a part de molts diners, diversos sectors com escenaris, lloguers, envelats, musics, representació, etc.

3-    Societat  Limitada igualment com la SCP, però s’han presentar comptes anuals, Registre Mercantil, potser un soci  S.L.U. o diversos  S.L. i també aquests per règim autònom i altres per especial artistes.

4-    Empresaris individuals, donat el cas de no fer una societat com altres activitats, ell individualment té tota la responsabilitat tan independentment del seu autònom com els musics o treballadors al seu càrrec.

5-    Societat Cooperativa aquí o se'n va tots al règim autònom o al règim de treballadors. Aquí no hi ha límit i la possibilitat de ser 4 socis com 400 o 4000 no hi ha sostre. L’únic que s’ha de registrar, són comptes igual que les S.L. en lloc del Registre Mercantil al Registre de Cooperatives.

Una de les qüestions no manifestades per a mi a la reunió va ser la co-responsabilitat que comporta tenir la categoria d’empresari i assumir les pertinents responsabilitats com una altra empresa qualsevol, envers treballadors al teu càrrec. Per exemple en relació a assegurances, RC, i incloure el tema de Riscos Laborals, que això una cooperativa o sindicat també ho tenen assumit o al menys ens obliga la llei.

Cal tenir cura de:

-        Evitar al màxim possible cantades il·legals, al menys sense factura, contractes incorrectes, IVA o declaracions incorrectes. Possibilitat de denuncies derivades de pràctiques reiteratives.

-        No portar musics a l’atur doncs es presentaria un doble problema de sancions fins a treure subsidis, inclús pensions.

-        Es plantejà si una persona actuava estant a l’atur, i ho fa un dia, si li afecta. Evidentment que sí. Si és tan sols un dia s’hauria de fer contracte per un dia, alta i baixa INEM, alta i baixa seguretat social i tornar a apuntar-se. Això és una autèntica odissea, donat que l’altra possibilitat de signar un contracte per més dies no li compensaria els diners cobrats dels reduïts.

-        Altra part negativa la tenen els jubilats. Respecte a la seva situació, dia que cotitzin s’els hi traurà de la seva pensió. No hi ha escapatòria.

 

REPÀS FINAL:

Veiem els processos pràctics a tenir en compte que veureu té força “miga”, independentment de si agafeu sindicat o via independent, serà pràcticament igual. Per la via del sindicat té unes característiques extres, com per exemple un grup va comprar una furgoneta i la van adquirir la cooperativa, afectant-li mensualment una part d’amortització i despeses. Era un préstec que el grup devia d’avalar, amb una clàusula que pogués adjudicar-se en cas que la societat fes aigües, normal en temps actuals. No m’acaba de convèncer aquests tipus de maniobres, que potser son totalment legals, repeteixo TOTALMENT LEGALS! però poden induir a errors o dubtes indeguts o malintencionades per part de l’Administració.

                   1er. CONTRACTE ARTÍSTIC: Signatura amb intervenció o no de representant.

-        Hi haurà una factura evidentment amb retenció d’IRPF i el seu IVA corresponent.

-        Si és tot legal, el representant que gairebé mai feia factura, ara l’ha de fer per la seva comissió amb el seu IVA.

2on.COBRAMENT. Després d’actuar el correcte és cobrar d’immediat.  Incloure’l sempre als contractes. El cobrament en el món de l’espectacle sempre ha estat al finalitzar l’actuació de l’artista, i no als  3, 4,  o 10 mesos quan normalment es pressuposta per mesos anticipats partides per pagar les festes majors. Aconsellable és si es dóna, que ja s’ha donat un cas i més d’un ajuntament morós, cal comunicar-ho als altres grups per exemple via associació,  o bé la clàusula ha de ser més exigent i el cobrament ha de ser abans de l’actuació. SI NO HI HA DINERS,  NO HI HA FESTA. No podem permetre que ens prenguin més el pel, igualment amb els preus: vam dir-ho i ho repeteixo, ara és el moment si volen que siguem artistes per pagar, també per cobrar. No claudicar amb els preus, doncs no hi ha cap dret que ens escatimin 100 euros per un grup d’havaneres o es cobri 500 euros inclòs el rom, (vergonyós) doncs ja sabeu si anem així què ens queda per fer…. a bon entenedor…. Companys: DIGNITAT, RESPECTE, NIVELL ARTÍSTIC, QUALITAT… això és el que s’ha de fer.  

3er. PAGAMENTS: Després de la factures dites del pagador i  representant, caldrà regularitzar el pagament final als músics. Si son treballador fer les nòmines mensualment amb les cantades fetes i  pertinents retencions. Al final de l’any per totes les cantades fetes se li fa un certificat, com he dit, per la declaració de la renda.  Als socis, titulars o autònoms han de fer individualment una fra. amb càrrec al tipus de societat que tingui. No cal fer una per una cantada. Es fa mensualment una per totes, es dedueix el 18 % d’IRPF i el 16 % d’IVA i aquí es tanca el cercle de cobrament i pagament final a tothom.

Recordatori: Els autònoms com he dit abans cal donar-se d’alta al Règim d’Autònoms. Si ja ho són, només d’hisenda i si treballen amb altres empreses pel Règim General d’empleats, no passa res. Es cotitza per dues bandes, i el que ha cotitzat li servirà per la jubilació com altra paga complementària, si no ens ho modifiquen.

Per últim, comprenc que això és un embolic, que ens crea un sentiment d’impotència per la injustícia palpable i cal pensar actuant correctament si no volem problemes que afectin més els nostres interessos. Cal fer els números segons cada tipus de formulació jurídica, per veure què us resulta més rentable.

Ha proposat un membre de l’Associació, una altra possible via a nivell societari. Estem estudiant quina podria ser la millor opció i aniria més o menys enfocat a fer-ne una cooperativa gran on entrin tots els grups de Barcelona i si volen de Girona, Lleida i Tarragona. No es pot descartar també, crear unes quantes societats cooperatives que actuessin independentment i posteriorment creant una Federació de Cooperatives de Grups d’Havaneres o Sindicat més localitzat, però que en definitiva pugui ser-nos més rentable i més fort davant de l’Administració i defensar  nostres interessos de cara al futur.

Tal com vaig manifestar a la reunió hem quedat amb el company Salse, tenir a disposició nostra l'Eduard Iniesta, músic, compositor, excompany d’havaneres i advocat especialista en temes musicals, un cop presentat el Codi que ell porta a terme, ens ho passi per tenir la informació més actualitzada. Si alguna persona té dubtes al respecte, es pot posar en contacte amb l’Associació o bé directament amb mi com assessor fiscal i d’empreses. Estaré encantat d’ajudar-vos, assabentant totes les preguntes que tingueu. Ho podeu fer al telèfon 625649512. Igualment en el cas d’estar interessats per fer quelcom fórmula col·lectiva, resto a la vostra bona disposició. Salut i força.

Josep Lluís Blázquez 

Grup d’Havaneres Els Pirates

Tornar a la pàgina principal